Parc Natural de Sierra de Urbión i la Laguna Negra

Arriben autobusos fins dalt, personalment crec que és una pèssima decisió. Em va agradar més la caminada que vam fer per arribar a la Laguna, que no pas el llac d’origen glacial en si. Els boscos del Parc són sublims, d’una bellesa salvatge i molt poc explotada.

ex-1915

ex-1815

ex-2035

2-2018

ex-1962

ex-1945

 

 

analògica

Igual us sonarà rar, però quan disparo amb l’analògica tinc la sensació que aquella fotografia és autèntica, potser no és bona però és instintiva, l’he vist i tenia clar que havia de disparar. Aquests rodets els he tirat en 5 mesos, això toca a 14,5 fotografies/mes. Tenint en compte que revelar no és barat tampoc es tracta d’anar disparant a tort i a dret.

Quan disparo amb la digital reviso la imatge a la pantalla i ajusto diafragma, velocitat, iso, punt de llum, afegeixo flash o no i el que faci falta i repeteixo ràpidament, al final surt allò que vull. En un minut puc tirar 10 vegades.

Disparar amb la vella càmera és un entrenament, d’ull, de paciència i de selectivitat.

No em fuciona molt bé la vella Canon, ja són 20 anys amb ella, però encara no la deixaré.

1-1000003

1-1000011

1-1000016

1-1000018

1-1000021

1-1000033

1-1000034

1-1000035

altres-1000002

 

Plitvička jezera

Vaig quedar impressionada de la naturalesa del Parc Nacional dels Llacs de Plitvice (Croàcia,) declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Però era ple a vessar de turistes, així que vam decidir matinar molt per poder-lo gaudir amb tranquil.litat l’endemà. Em vaig quedar amb les ganes de fotografiar-lo amb els colors de tardor, diuen que de bonic passa a sublim. Hi tornaré? No ho sé. M’agradaria.

Les Gúbies del Parrissal

Una excursió preciosa a la comarca del Matarranya. La sortida des de Besseit comença amb unes pintures rupestres i anem seguint la part alta del riu Matarranya fins a arribar a les Gúbies. El bany està prohibit durant tot el recorregut, però al començament de la ruta hi ha una piscina natural on et pots refrescar mooolt!  Després o abans de  la caminada.

Una sortida fantàstica per fer amb nens.

l’hora blava

La d’ahir a Siurana, sense núvols, neta, serena, amb una mica de vent, això sí.  Només uns minuts entre la posta de sol darrere l’horitzó i la negra nit, un degradat de taronges i blaus.

Al final amb la llum residual comencem a veure com s’encenen els llums dels poblets davant nostre.

L’hora blava és un espectacle gratuït que ens regala la natura cada dia, i a mi m’agrada aprofitar les bones ofertes, us la perdreu?

 
c-8539

c-8568

c-8566

c-8574

c-8585

minimal flamencs

A l’hivern sempre ha sigut quan m’hi he pogut acostar més. El meu teleobjectiu Cosina  de quasi 20 anys i sense estabilitzador ja ha dit prou, així que fa un temps que estic disparant només amb el Canon 24-105.  Unes fotografies un pèl minimalistes i relaxades dels “desestressats” i “confiats”  flamencs.

g-7563

g-7542

timanfaya

Un dia l’illa es va obrir i tot va canviar,  la terra del foc va emergir de molt endins. Un paisatge àrid, desèrtic i colorista arran de mar. Com em captiven les terres volcàniques.

Les fotografies estan realitzades des de dalt l’autocar, el Timanfaya és un parc natural molt protegit que no es pot visitar per lliure. Normativa altament necessària i comprensible per la fragilitat del terreny.

 

fotografia, família i amics

Aquest post és una mica diferent dels altres, el fet és que molts amics em demaneu consells sobre fotografia, i més ara que s’apropen les vacances. Com faig les fotos, amb quin equip fotogràfic, quina hora és la millor, etc… I els nens?!

No sóc fotògrafa professional, sóc aficionada, encara improviso molt i vaig aprenent sobre la marxa.  Em queda un llarg camí per aprendre, així que deixaré els detalls tècnics per aquells fotògrafs que en saben molt més que jo. Però sí que m’agradaria donar-vos alguns consells sobre com compaginar l’afició per la fotografia de natura amb amics i família.

 Abans de sortir  d’excursió o vacances llegiu-vos el manual de la vostra càmera, si no, busqueu per internet algun tutorial, n’hi ha de prou bons. Si domineu bé la càmera tot resulta molt més senzill i ràpid. Penseu quin equip prendreu, mireu la ruta a fer per no agafar material fotogràfic innecessari.

 Intenteu no obsessionar-vos per obtenir una fotografia d’una localització concreta, en moltes ocasions les millors fotografies es troben fent camí, i aquelles que havíem imaginat ens deceben sovint.

 Quan aneu amb nens ells marcaran el ritme, per arribar a la localització planejada feu-ho ensenyant-los a gaudir del paisatge, plantes, pedres, animalons… aprofiteu per explicar tot el que pugueu.

 Portar binocles i anar observant allò que els envolta, els distreu molt i van tirant. Deixar-los una càmera, és ideal, qualsevol val, una vella, una compacta bàsica i fins i tot el mòbil. Això si, quan arribeu a casa ajudeu-los a descarregar les fotos, arxivar-les i a editar-les una miqueta, veureu que a poc a poc ho faran sols, això els motivarà per una propera sortida.

I si no s’arriba al lloc desitjat, no passa res, un altre dia serà.

 Durant la ruta fotografieu el que aneu trobant sense oblidar les persones que venen amb vosaltres. Retrateu els vostres familiars i amics sense avisar, de tant en tant s’ha de fer la foto de grup, està clar, però no sempre cal que es preparin i posin per sortir guapos. Els “robats” són les fotografies que més il.lusió fa tornar a veure quan ha passat un temps, no les oblideu.

 El tema de la llum, buf! Les hores centrals del dia són les pitjors i normalment és en aquesta franja horària quan sortim amb família i amics, així que sempre està bé portar a sobre un filtre de densitat neutra per rebaixar la llum o poder fer llargues exposicions, encara que siguin les dotze del migdia. No oblideu el filtre polaritzador, ideal per saturar els colors de la natura.

 Amb canalla és complicat fer postes de sol, ja estan força cansats al capvespre, però si us aixequeu ben d’hora, podeu fer les albades, bona llum  i arribareu just a temps per esmorzar amb la família.

 No us deixeu el trípode, intenteu portar-ne un de lleuger, si no us farà mandra carregar-lo i no us l’endureu. Sense trípode us limitareu molt a fotografiar només a velocitats altes i diafragmes oberts, sobretot en llocs ombrívols. Tampoc podreu fer llargues exposicions. També va bé per fer les fotos de grup.

 No endarreriu el grup per les fotografies, en tot cas, avanceu-vos.

 I per últim, la fotografia ens ajuda a recordar bons moments, no deixeu que el neguit d’obtenir grans fotos us resti temps per sumar més bons moments a la vostra vida. Gaudiu de la natura i les persones que us acompanyen.

 

mirall

Un diumenge molt ennuvolat, amb algunes gotes de pluja i una fina boira que privava veure la Ràpita des del Trabucador. Una caminada lleugera  pel costat de la badia dels Alfacs, on l’aigua tranquil.la ha emmirallat el cel. I el retorn, pel costat del mar. Un privilegi.

1-3280

1-3284

1-3304

1-3297

1-3339

1-3299

 

 

 

agost

Un dijous d’agost plujós, busco una localització on poder pintar (fer llargues exposicions) i on no hi trobi turistes perduts, espero dins el cotxe fins que la pluja amaina. Una estona sola disparant, només m’acompanya un pescador a pocs metres dins el mar i un núvol de mosquits.
1-9870

1-9873

1-9878

1-9852