Igual us sonarà rar, però quan disparo amb l’analògica tinc la sensació que aquella fotografia és autèntica, potser no és bona però és instintiva, l’he vist i tenia clar que havia de disparar. Aquests rodets els he tirat en 5 mesos, això toca a 14,5 fotografies/mes. Tenint en compte que revelar no és barat tampoc es tracta d’anar disparant a tort i a dret.
Quan disparo amb la digital reviso la imatge a la pantalla i ajusto diafragma, velocitat, iso, punt de llum, afegeixo flash o no i el que faci falta i repeteixo ràpidament, al final surt allò que vull. En un minut puc tirar 10 vegades.
Disparar amb la vella càmera és un entrenament, d’ull, de paciència i de selectivitat.
No em fuciona molt bé la vella Canon, ja són 20 anys amb ella, però encara no la deixaré.
